Originària d'Europa i el Pròxim Orient, la ginesta negra és un arbust que pot arribar als 2 m d'alçada. Aquesta planta medicinal té una vigorosa arrel central, una tija verda i estriada al llarg, dur, amb branques fortes i flexibles. Les seves petites fulles de color verd són caduques, peciolades, les superiors sèssils. L'època de floració és des de fins al juliol, depenent de l'altitud on es trobi. Les seves flors són de color groc lluminós, la seva forma recorda les papallones. Les llavors es troben a les beines aixafades de color negre, amb dotze llavors al seu interior.

Propietats medicinals de la ginesta i les seves principals utilitats

Aquest arbust conté un alcaloide líquid, espès i amarg anomenat esparteïna. A més també trobem dos alcaloides més en menor concentració, la serotonina i la genisteïna. La quantitat de l'alcaloide principal varia segons l'època de l'any en què es faci l'anàlisi El novembre i el febrer és quan la planta és més estable, a partir del marc es comença créixer fins a l'època de màxima floració. A més dels alcaloides també conté glucòsid i una mica de melanina als fruits. La medicina natural utilitza les seves flors per a finalitats diürètiques, la qual cosa és molt bona com a antiedematosa.

Les flors de la ginesta negra s'usen en la medicina tradicional. A causa de les seves nombroses qualitats, el cultiu domèstic és molt aconsellable. Definitivament és un bon complement i alternativa a la medicina farmacèutica. En tot cas, hem de consultar amb un metge especialista abans de fer servir medicaments casolans.

Amb les flors de la ginesta negra, podem preparar:

• Cataplasmes

• Infusions

• Vi medicinal

• Decocció