El seu nom científic és plectranthus coleoides marginatus, es tracta d'una planta perenne oriunda de l'Índia. Tradicionalment és considerada com una planta protectora, que dóna bona sort. Les seves frondoses fulles tenen la vora en color blanc, encara que poden variar les tonalitats a verd clar. És anomenada planta d'encens a causa de l'agradable aroma que les seves fulles desprenen en ser tocades, semblant al de l'encens. Precisament, l'encens de cremar comú s'obté barrejant la resina d'aquesta planta amb elements ignicients mitjançant un procés de destil·lació.
Consells per al cultiu i la mantenció de la planta d'encens a la llar
És una planta molt vital, forta i resistent a la sequera. Es pot desenvolupar adequadament tant a l'exterior com a l'interior. En cas de cultivar-la a l'exterior, tenir cura que la planta no estigui exposada al sol directe; si s'escull mantenir-la a l'interior, tenir cura de mantenir la planta en espais oberts on l'aire circuli adequadament i que rebi llum natural (per exemple, prop d'una finestra). Normalment, abans d'assolir la longitud de 20 centímetres, les tiges es comencen a corbar; per això aquesta planta es pot mantenir sense problemes en un test penjant, a la terrassa o al jardí.
Sobre el tema del reg, durant l'estiu cal augmentar la freqüència; també podem humitejar a les fulles usant un polvoritzador. Però no hem d'entollar la planta, ja que es podria podrir. Durant l'hivern hem de reduir dràsticament la freqüència de reg, humitejant la base de la planta quan comenci a assecar-se.
Quan les branques creixin més del compte es poden tallar, però el moment ideal per podar aquesta planta és just a principis de la primavera, quan les branques siguin massa llargues. Les hauríem de retallar més o menys a la meitat. Les tiges que separem poden ser aprofitades per fer esqueixos, ja que la planta d'encens té la propietat que es pot reproduir per aquest mitjà amb molta facilitat.
