El tint de la cotxinilla era la base del colorant porpra de les capes de l'antic senat de l'imperi romà. Des d'antic s'ha aprofitat l'atractiu que ofereixen els coscolls a les cotxinilles per recol·lectar-les i fabricar un tint de color carmesí. Plini el Vell ho explicava a les seves cròniques. La fusta es fa servir com a combustible i el seu carbó, molt apreciat per la càrrega calorífica, està considerat de molt bona qualitat.

L'escorça d'aquest arbust és rica en tanins i, com passa amb altres varietats d'alzines, s'ha fet servir per adobar pells. A l'antiga Grècia elaboraven un tint negrós amb què es tenyien fins als cabells.

Trobem coscolls a gran part de la península ia les illes Balears. La zona del nord-oest seria la que no acolliria aquesta varietat.

Les glans del coscoll s'usen com a aliment animal. Els glans s'usen per a l'alimentació animal i, per a les persones, s'ha utilitzat com a astringent. En medicina natural es fan servir les fulles per tractar problemes urinaris i, en especial, per al control de la micció nocturna que afecta infants a les nits.

En algunes del centre de la península parts del coscoll es feien servir per fabricar un instrument, la garrota llebrera, per caçar i colpejar llebres.

Altres noms del coscoll:

Castellà: Bellota coscolla, Carrasquizo, Xaparro, Chapina, Coscolla, Garriga, Mare de la grana, Maraña, Matasuegras, Mesto menor, Roure carrasqueño, Tramilla.

Català: Alzina ravell, Blaca, Coscoll, Coscoll veure, Coscona, Cuscoll, Garriga, Grana, Graneta.

Eusquera: Albaritza, Txaparra.

Gallego: Carballo carrasco, Carrasco.

Portuguès: Carrasco, Carvalho-quermes.