El xiprer és un arbre original de la conca de la Mediterrània que es cultiva a molts països del sud d'Europa. El seu peculiar port cònic amb petites branques cobertes de fullatge verd fosc i la qualitat de la seva fusta fan d'aquesta conífera una tanca decorativa, molt habitual als jardins. És una planta poc exigent que només necessita ser podada per mantenir-se sana i bella.

Aquest arbre, que es caracteritza pel fullatge de color verd fosc i la forma cònica que adopta quan es desenvolupa, pot arribar a assolir els 18 metres d'alçada (hi ha varietats que poden arribar a assolir els 40 metres de alçada). Encara que el color de les fulles pot ser de diferents tonalitats, qualsevol varietat de xiprer desprèn una olor subtil molt pròpia d'aquesta planta. Són de caràcter robust, ideals per utilitzar com a bardisses, els xiprers desenvolupen un gruix vegetal que resulta molt útil per protegir els jardins de vents forts i de les mirades de l'exterior. A més de ser plantes resistents no presenten gaires exigències pel que fa al tipus de sòl. S'adapten perfectament als climes temperats, però també es poden adaptar a altres climes més durs.

Se sol plantar a la tardor, abans de l'arribada de l'hivern, per protegir la jove planta i que suporti bé el fred de l'hivern, cal un encoixinat prou espès a la base. Un substrat neutre, ric i airejat és el més apropiat per al seu cultiu, que tingui un bon drenatge el més important. Encara que la llum i la calor són bons per al xiprer, l'exposició directa al sol no li és gens bona durant tot el dia. Una situació de semiombra és la millor opció.

Per a un ús de caràcter ornamental no cal podar-lo regularment, amb podar per mantenir una forma ordenada i bonica quan ho necessiti és suficient. Si no es disposa de gaire espai, hi ha espècies nanes que no creixen tant. Per crear una bardissa caldrà fer una poda regular pensant en la mesura que arribarà quan sigui gran. Sí que puguem durant la primavera aconseguirem un creixement més ràpid de l'arbre.

Més enllà de la poda del xiprer, és una planta de poques cures. No obstant això, cal anar amb compte amb el reg, ja que és una planta sensible molt amb les humitats i pot desenvolupar fongs i paràsits amb facilitat. Per això és tan important que tingui un bon drenatge. En temps de sequera es pot regar més sovint, però sempre evitant els embassaments.