Aquest arbre pertany a la família Mimosaceae. Té per nom científic acàcia dealbata i és popularment conegut com acàcia francesa, acàcia de fulla blava o acàcia mimosa. És un arbre d'escorça llisa i esquerdada de vegades de color marró marró. Les seves branques estriades amb petites fulles verdes agrupen les flors en raïms grocs daurats. La seva olor és perfumada i molt característica d'aquesta flor. La mimosa és molt comú a tot Sud-amèrica des de Mèxic fins a Uruguai i Argentina, passant per Amèrica central. L'oli essencial que podem treure d'aquesta planta és molt utilitzat arreu del món.
La mimosa, tradicionalment, s'ha utilitzat per tractar lesions superficials, ferides i cremades.
A més, l'oli de mimosa és efectiu com a calmant nerviós, per la qual cosa és molt útil per tractar l'estrès, l'ansietat i la tensió nerviosa. De la pols de l'escorça de la mimosa, un cop extret, en podem aprofitar les propietats analgèsiques, antiinflamatòries i antisèptiques. L'efecte reparador cutani i cicatritzant és un dels avantatges que podem obtenir d'aquesta planta. Conté flavonoides, terpens, tanins i àcids fenòlics, que també són molt bons regenerants i reafirmants.
Per produir oli essencial de mimosa s'utilitzen les flors i els brots principalment. La seva escorça és aromàtica també, encara que la seva olor característica se sol utilitzar a la indústria de l'adobament.
Les propietats analgèsiques de la mimosa van ser utilitzades per la Creu Roja per tractar els ferits d?un incendi i d?un terratrèmol. Els pacients que van ser tractats amb aquesta planta van experimentar notables progressos en la cicatrització de les ferides. En un període de tres mesos, les ferides estaven tancades i la pell recuperava la seva pigmentació natural progressivament.
Aquesta planta també funciona com un vigilant privat. Les fulles es tanquen a les hores quan la toquem, per la qual cosa si la tenim plantada a la porta de l'entrada i algú la toca es tanca. Amb comprovar com estan les fulles podem deduir si algú rondava casa nostra.
