És una de les plantes més conegudes, utilitzada i venerada de Sud-amèrica. És la flor nacional del Perú, una de les dues de Bolívia i està considerada la flor sagrada de la civilització inca. Els inques feien servir les seves flors per a diversos cerimonials, plantant-la als seus llocs i zones sagrades i per demonstrar hospitalitat als estrangers o per acomiadar els difunts.
Les seves flors són molt vistoses i els precolombins la relacionaven amb l'aigua per les seves propietats per calmar la set. A més del seu ús per a jardineria ornamental, utilitzant la seva bonica floració, o per confeccionar tanques o tancaments vegetals. Se n'ha estès l'ús, així mateix, en zones amb problemes d'erosió o d'inestabilitat del terreny pel potent creixement radicular i capacitat d'estabilització.
Les branques de la cantuta es fan servir a l'empresa de la cistelleria, la fusta per fabricar bastons i amb un elaborat procés de les seves fulles i tiges es produeix un colorant de color groc.
També rep el nom de Cantu, Flor d'inca i Jantu.
Les infusions elaborades amb flors i branques tendres de cantuta són un excel·lents per combatre la diarrea. En el terreny de la medicina natural, a més de les seves propietats astringents, se'l coneixen usos per combatre problemes pulmonars, oculars i cutanis.
