És una planta anual originària de l'Índia i pertanyent a la família de les labiades. Es troba entre les plantes més utilitzades a la cuina mediterrània. És apreciada també per cuiners d'arreu del món per combinar perfectament amb altres aliments de l'horta, com el tomàquet, l'orenga o la ceba. Sens dubte, la seva intensa aroma i sabor enriqueixen els nostres àpats. A més, té propietats medicinals i és capaç de protegir altres plantes de l'hort o jardí.
Condicions prèvies per al cultiu de l'alfàbrega
Albahaca de fulla fina - Ocimum minimum
Temperatura. L'alfàbrega creix còmodament en climes càlids i no aguanta gaire bé el fred extrems ni les gelades. Vivint en una temperatura entre els 15º i 25º es desenvolupa plenament, si el termòmetre baixa dels -2º l'alfàbrega atura el seu creixement.
Substrat. Un sòl profund, fèrtil i drenant és idoni per a la nostra planta
Luz. Pot viure a plena llum, però també tolera la semiombra.
Rec. El reg ha de ser moderat. Necessita sòls humits però sempre evitant els embassaments, ja que massa aigua fer malbé les arrels.
La sembra de l'alfàbrega
En planters millor. És preferible sembrar l'alfàbrega en planters, encara que ho podem fer directament a la terra o en testos. En aquest cas hauríem de soterrar les llavors a uns 2 cm de profunditat.
Temporada. El millor moment per a la sembra de l'alfàbrega és entre els mesos de febrer i abril.
La importància de la humitat. Durant el procés de germinació, l'ideal és mantenir els planters a uns 20º i humitejar lleugerament la terra amb un polvoritzador diàriament fins a la germinació.
La importància de la llum. 15 dies després de la germinació de les llavors, és convenient que rebin més llum.
Cultivar alfàbrega entre altres plantes. Si sembrem alfàbrega entre altres plantes de l'hort o el jardí, ens ajudarà a mantenir insectes i plagues allunyats. Molt recomanable cultivar-la entre tomàquets, així els protegirem de paràsits i tindran millor sabor.
