El poder terapèutic de la natura s'ha conegut des de temps immemorials. Les plantes i les flors tenen un efecte energitzant, les seves essències proporcionen plaer, les seves formes i colors ens poden transportar, i tota l'esplendor de la natura ens nodreix. En un pla més físic, les plantes ens proveeixen d'aliment i de medicina. Però a nivell invisible, el pla de les vibracions, tot això és fascinant.
La ciència s'està començant a interessar per una cosa que tots sabem instintivament “el poder curatiu de les plantes. Al segle XVI Paracels va descriure el poder curatiu de la rosada de les plantes. Tot al món està compost per vibracions. La natura (i també la música) es valen d'aquestes vibracions per proporcionar patrons harmoniosos.
El Dr Edward Bach (1886-1936) va ser un metge llicenciat, bacteriòleg i homeòpata. Se'l coneix dins l'homeopatia pel seu medicament Bach Nosodes, compost de flora intestinal. Als anys 20 va practicar l'homeopatia a Londres, encara que es va fer cèlebre en crear els seus remeis, les Flors de Bach.
Bach va fer tres observacions importants. Primer, que la gent podia classificar-se en grups, d'acord amb la manera de veure la vida i la seva personalitat (cosa que les Flors de Bach tenen en comú amb l'homeopatia). En Segon lloc, va desenvolupar la seva sensibilitat intuïtive fins al punt de ser capaç dexperimentar un estat emocional, i després trobar el suport de la naturalesa (en forma duna essència de la flor adequada) que resolia el seu estat. Finalment, va desenvolupar un sistema que feia possible transferir l'energia dels arbres i flors, a l'aigua, que després preservava en brandi, i així podia receptar remeis amb aquesta font.
Bach va treballar amb els seus nous remeis a Londres, Cromer i va passar els últims anys de la seva vida a Oxfordshire. El seu llegat va ser continuat per Nora Weeks i Victor Bullen, i després uns altres del Bach Centre a casa seva. Gradualment la gent de Gran Bretanya i eventualment el món, van començar a sentir-se intrigats pels beneficis de les gotes.
