El vesc (Viscum album) és un arbust semiparàsit verd que s'enganxa a les branques i troncs de diversos tipus d'arbres (en general alzines, àlbers i roures). El seu nom vol dir planta de la boira. Aquesta planta arriba a assolir el metre d'alçada. Els seus fruits desprenen un líquid enganxós, són unes baies blanques semitransparents que maduren a la tardor. Les aus, en menjar-se les baies i alliberar les llavors, donen suport al sistema de propagació del vesc; ja que, en quedar les llavors enganxades a les branques dels arbres, s'inicia novament el cicle de parasitació.

Sobre les arrels místiques del vesc i els seus beneficis a la medicina moderna

Tradicionalment s'associa a l'amor, la fertilitat i la bona fortuna. S'explica que els italians van ser dels primers a atribuir-li “propietats especials” en l'amor. Des de llavors es va estendre la tradició de fer-se un petó sota una branca de vesc per Nadal.

Per la posició de les seves arrels que ni toquen la terra ni se sostenen a l'aire, es va establir el costum d'agafar els seus fruits en branques sense permetre que caiguessin a terra per després penjar-les del sostre. Antigament es col·locaven branques de vesc per sobre dels bressols dels nadons, per així protegir-los que les fades se'ls emportessin i els intercanviessin per altres.

Per als antics druides celtes, el vesc era considerat com una planta sagrada. La importància que se li donava era tal, que es feia servir per celebrar rituals sota els roures ancians.

En l'actualitat, s'han descobert diferents aplicacions del vesc a la medicina contemporània. Les seves propietats medicinals varien depenent del tipus d'arbre parasitat, ja que aquesta planta absorbeix els nutrients de l'arbre que ha pres com a hoste.

Els tractaments amb vesc ajuden a regular el son i la temperatura corporal, estimular la gana i el sistema immunitari, també tonifica el metabolisme.

Hi ha teràpies que subministren el vesc de forma similar a la insulina, mitjançant butllofes injectables subcutànies. També és utilitzat com a ingredient principal en tractaments d'oncologia integrativa, per combatre els efectes secundaris de la radioteràpia i la quimioteràpia. A Espanya es fa servir en aquests tractaments des de fa una dècada.