L'estragó o Artemisa Dracunculus pertany a la família de les Asteraceae, posseeix un parentiu proper amb l'Alenjo. Pot assolir el metre d'alçada, algunes espècies superen els 120 cm. L'origen geogràfic d'aquesta planta continua sent un misteri, encara que alguns estudiosos conclouen que prové de Sibèria. Creix en estat salvatge a alguns països del sud d'Europa; mentre que al nord en general és cultivada, existint una gran varietat que en general porten el nom del seu país (estragó rus, estragó francès, estragó germànic), aquestes espècies només es diferencien en el sabor i l'aroma.

Usos medicinals i culinaris de l'estragó

L'estragó té qualitats medicinals fantàstiques. Afavoreix la digestió en ser presa en infusions. Alleugereix l'artrosi mitjançant rentats de peus i mans, per això hem de col·locar fulles fresques en una tina. Elaborant un cataplasma amb les seves flors i fulles fresques ben picades, podem tractar el mal de queixal. Té propietats digestives, carminatives, antisèptiques, a més és emenagog, vermífug, és ideal per tractar el singlot, les digestions pesades, la inapetència, l'anorèxia. Fins i tot també posseeix qualitats aperitives, per la qual cosa és un bon aliat a la cuina.

A més de tots aquests increïbles avantatges, s'utilitza per aromatitzar i donar un toc especial a diversos plats de la gastronomia europea. És present a les cremes vegetals, amanides, fregides, sent especialment popular a la cuina francesa (per exemple en la composició del famós Bouquet Garni). Com passa amb el donzell, l'estragó és també emprat en la composició de vinagres aromàtics; així mateix s'utilitza per donar un toc especial a les conserves (cogombrets, cebollines, verduretes a la vinagreta). Aquesta planta és capaç de reduir l'acidesa dels nostres àpats i, alhora, aportar un perfum apetitós per donar-li aquest toc tan especial.