A la península ens trobem amb arbres que són considerats espècies vulnerables. Un d'ells és el Ciprès de Cartagena (Tetraclinis articulata). També rep els noms de Sabina de Cartagena, Sabina mora i Tuya de Berbería. Al continent africà l'anomenen Araar.

6 milions d'anys ens contemplen. Aquesta mena de xiprer ja vivia quan els continents africà i europeu estaven units en produir-se una sequera que va fer que la terra fos un continu des del nord d'Àfrica al sud de la península.

Pots arribar als quinze metres d'alçada però, el més habitual, és veure'ls entre els tres i set metres. Adquireix una forma cònica una mica irregular.

El nom de tetraclinis prové del grec i fa referència als fruits que tenen quatre escates i les seves fulles que tenen un aspecte característic per la separació articular.

És molt poc exigent amb la qualitat del sòl, per la qual cosa se'n recomana l'ús en llocs secs i àrids amb gran exposició solar. Creix de forma lenta i si, per algun motiu, necessita una poda dura i exigent brolla amb facilitat del cep. Resisteix les gelades. Les llavors del xiprer de Cartagena no es conserven amb facilitat el que en dificulta la propagació.

La fusta d'aquest arbre agrada als professionals del banús per la ductilitat i duresa en l'elaboració de mobles i per diversos professionals de la fusta. És molt bonica, de tons vermellosos i marrons, aromàtica i resistent a la podridura. Comunitats del nord d'Àfrica usen l'escorça per adobar pells.

La resina, anomenada sandáraca, que produeix s'usa per a fins industrials. Les fulles i branques joves són usats per la medicina natural.

Tornar al passat. Passejar pel parc de Calblanque, a Múrcia, ens porta a zones on aquesta savina és la protagonista i ens podem imaginar que estem entre la mateixa classe d'arbre, per no dir relíquia , de fa milions d'anys. Com que la seva població és tan escassa a la península, és important conservar-lo i vigilar-lo de manera especial.