Aquest arbre caducifoli pertany al gènere Prunas (espècie comercial Prunas avium) de la família de les Rosàcies, és originari de la zona del mar Calipso i del mar Negre. Va ser un dels arbres fruiters més populars i valorats pels grecs, mentre que els romans es van encarregar d'estendre'l a molts territoris. El cirerer, en l'actualitat, és cultivat comercialment de llarg a llarg del món; els seus fruits són drupes de tonalitat vermella fosca.

Dades a tenir en compte per al cultiu domèstic i poda del cirerer

• El cirerer necessita desenvolupar-se durant un període d'entre 4 a 7 anys abans de poder assolir la tan desitjada producció de fruits òptims. Durant el seu període de plena activitat, les arrels i les fulles es desenvolupen acceleradament, mentre que durant el seu període d'hibernació es generen i emmagatzemen nutrients als òrgans de reserves (com ara arrels i tiges). Tot i que les flors d'aquest arbre presenten estams i pistils, cal comptar amb el suport d'un agent pol·linitzador extern. Les abelles són una excel·lent opció per dur a terme aquesta tasca.

• El seu tronc (d'un color marró vermellós) ramifica escassament, per això cal controlar-ne el creixement mitjançant la poda de les branques. En estat salvatge (és a dir si no se'n controla el creixement de cap manera), pot assolir els 25 metres d'alçada.

• Per aconseguir el millor resultat en els fruits d'aquest elegant arbre, cal podar força les branques seques o indesitjades. Si les branques són massa, el més recomanable és fer la poda gradualment en dos o tres anys. La millor època per podar és a la tardor, durant els mesos de setembre i octubre.