Aquest arbre caducifoli pertany al gènere Prunas (espècie comercial Prunas avium) de la família de les Rosàcies, és originari de la zona del mar Calipso i del mar Negre. Va ser un dels arbres fruiters més populars i valorats pels grecs, mentre que els romans es van encarregar d'estendre'l a molts territoris. El cirerer, en l'actualitat, és cultivat comercialment de llarg a llarg del món; els seus fruits són drupes de tonalitat vermella fosca.
Dades a tenir en compte per al cultiu domèstic i poda del cirerer
El cirerer necessita desenvolupar-se durant un període d'entre 4 a 7 anys abans de poder assolir la tan desitjada producció de fruits òptims. Durant el seu període de plena activitat, les arrels i les fulles es desenvolupen acceleradament, mentre que durant el seu període d'hibernació es generen i emmagatzemen nutrients als òrgans de reserves (com ara arrels i tiges). Tot i que les flors d'aquest arbre presenten estams i pistils, cal comptar amb el suport d'un agent pol·linitzador extern. Les abelles són una excel·lent opció per dur a terme aquesta tasca.
El seu tronc (d'un color marró vermellós) ramifica escassament, per això cal controlar-ne el creixement mitjançant la poda de les branques. En estat salvatge (és a dir si no se'n controla el creixement de cap manera), pot assolir els 25 metres d'alçada.
Per aconseguir el millor resultat en els fruits d'aquest elegant arbre, cal podar força les branques seques o indesitjades. Si les branques són massa, el més recomanable és fer la poda gradualment en dos o tres anys. La millor època per podar és a la tardor, durant els mesos de setembre i octubre.
