El Calamondín (Citrus Madurensis Lour) és també conegut com a planta d'arbre miniatura; s'usa sobretot com a bonsai. Possiblement és originari de la Xina, de totes maneres se sap que va ser traslladat a les Filipines i Indonèsia; és la font de cítric més important daquestes regions. Es caracteritza per tenir moltes branques, per ser erecte i prim. Pot assolir els 8 centímetres d'alçada. Es cultiva sobretot a Malàisia, Àsia i l'Índia. Aquest curiós arbre nan està sent utilitzat i investigat al departament d'experimentació agrícola (Agricultural Experiment Station) de la Universitat de Florida.

Usos culinaris i farmacèutics del calamondí

A més de ser un arbre ornamental molt bonic i generar una agradable aroma, podem utilitzar els seus fruits per acompanyar infusions, carns i marisc. De fet, és possible fer salses incorporant-hi el calamondí. Podem elaborar melmelades, xarops o caixos adobats, també es pot afegir al curri. A Hawaii, la melmelada calamondí-papaia és força popular.

A més de ser un bon aliat a la cuina, aquest fruit també és utilitzat per blanquejar les teles (com lleixiu natural). També s'aplica directe a la pell com a desodorant corporal, com a xampú i esbandida capil·lar. Serveix per tractar la picor i com a tònic estimulant per al creixement del cabell. Es pot fer servir per alleujar la irritació produïda per picades d'insectes; per tractar el pruritus vulvae i l'acne comú.

Es pot prendre el suc directe per combatre la tos i el refredat comú. En combinar-ho amb pebre, ajuda a expulsar les flegmes Si es pren diluït i en calent, té funció de laxant.

L'oli destil·lat de les fulles és un carminatiu molt potent, fins i tot més fort que el de la menta. Els olis volàtils a les fulles del calamondí és del 0,9% a l'1,06%.