Estem submergits en una barreja vertiginosa d'ones i de partícules que ens penetren cada instant. Daniel Depris, president europeu d'AURORE (Associació per a l'ús Racional de les ones electromagnètiques), en la publicació "Aquestes ones que un dia ens matessin", assenyala els perills que poden derivar-se d'una exposició regular o permanent a les radiacions hertzianes.
Com a resultat de les investigacions dutes a terme per aquesta associació i les conclusions de nombrosos experts, començant pels de l'OMS (Organització mundial de la Salut), Depris ha assenyalat les pertorbacions i símptomes que es deriven de la síndrome de les freqüències radioelèctriques i de les hiperfreqüències.

Aquestes són les principals alteracions que produeixen: cefalees (mals de cap), irascibilitat i pertorbacions del comportament (sobretot l'agressivitat), alteracions del son, astènia (perduda de vitalitat), disminució de l'activitat sexual, pèrdua de la gana , alteracions cardiovasculars, dolors toràcics, alteracions en el cicle menstrual de les dones, radiotèrmies (cremades de la pell), opacitat del cristal·lí, lesions de la retina, de l'epiteli i de l'estroma dels ulls, alteració de la cornea, lesions als testicles, alteració de l'espermatogènesi, alteracions endocrines, alteració del sistema sanguini i de la immunocompetència, augment del risc de leucèmia, aberracions cromosomàtiques, alteració dels mecanismes cel·lulars i intracel·lulars, aparició d'anomalies del nivell de l'ADN, a

Algunes d'aquestes anomalies només apareixen en casos d'exposició a camps intensos; però altres, per contra, poden ser provocades per instal·lacions de poca i fins i tot de molt poca potència.

En un seminari sobre GEOBIOLOGIA o ciència de l'hàbitat, estudia la influència que exerceix el sòl al lloc precís on viu l'home, l'animal o la planta), que se celebro al sud de França, Blanche Mertz, presidenta del institut d'investigacions de Geobiològica de Chardonne (Suïssa), va exposar el que ofereixo a continuació:
Es parla molt poc de la contaminació electromagnètica, però existeix i és cada dia més aclaparador Moltes persones que treballen davant d'una pantalla d'ordinador, o que es col·loquen massa a prop de la televisió, o fins i tot els radioaficionats amb la seva cambra d'espurnes plena d'aparells i emissores, estan sempre cansats i perden la seva energia, el somni i l'autodefensa natural contra les subtils agressions de l'entorn. Fins ara, fins i tot els aparells de neutralització més complicats no han estat capaços de protegir l'ésser humà d'aquestes radiacions.
Però la naturalesa sembla haver donat a lhome, amb tota senzillesa, la increïble facultat de restablir lambient normal en una habitació alterada per emissions electromagnètiques.
Es tracta del cactus CEREUS PERUVIANUS, d'Amèrica Central i del Sud, que s'haurà de col·locar proper a la pantalla. No cal col·locar un gran cactus canelobre; un cactus petit d'uns 40 cm. d'alçada i de 6 cares és suficient. (Quan té 5 cares el resultat és d'un 25% menys. Tot està recobert d'una capa blavosa cerúlia). En el marc de la investigació experimental -i concretament a la Borsa de Nova York- els empleats que treballen en aquest ambient de pantalles d'ordinadors i que patien mals de cap i experimentaven irascibilitat i gran cansament, tornaven a trobar l'equilibri físic psíquic. S'han fet diverses mesures biofísiques que confirmen l'efecte corrector d'aquest cactus. La mesura efectuada amb el biometre de BOVIS (Físic Francès que ha formulat les seves mesures a Amstroms, una longitud d'ona de deu milionèsimes de mil·límetre), ens revela que quan per exemple en un local sa hi ha una vibració de 8.000 unitats Bovis, tan aviat es connecta el televisor o la pantalla de lordinador, el valor cau a 3.000 unitats. Per tant, perdem energia. (La vibració normal duna persona és de 6.500 unitats Bovis). La col·locació d'aquest cactus restableix l'equilibri de 8.000 unitats Bovis.

Un altre test reproduïble, és el GEORRITMOGRAMA (prova que demostra la interacció electromagnètica sobre la cèl·lula sanguínia, és el test preconitzat pel DR. ASCHOFF de WUPPERTAL, o del professor D'AMBRÓS de la universitat de NAPOLES). Les mesures de resistivitat cutània s'efectuen sobre la persona amb l'ajuda de dos elèctrodes connectats a un ohmiòmetre. Aquest mètode el fa servir el DR LOTZ a l'institut universitari de Biberach i va ser concebut pel DR E. HARTMANN a Eberbach (Alemanya) El fet de col·locar un Cereus peruvianus proper a una pantalla (de televisió o d'ordinador), oa prop de qualsevol aparell elèctric, o emissora d'ones hertzianes, és una manera senzilla de protegir la salut i atenuar la nocivitat d'alguns productes de la tecnologia. Atès que és la naturalesa qui el fabrica, el cactus en qüestió demanen tan sols que se l'alimenti diàriament en temporada d'estiu, i aprofitant esporàdicament dies de bonança en temporades d'hivern. D'aquesta manera farà la reserva d'aigua sense requerir més cura.
Per a més informació, vegeu el llibre de Blanche Merz "L'ame du lieu", editat per Dervy Livres, Suïssa.

Aquest és el text que descriu el fenomen i els seus estudis corresponents però que alhora deixa alguns interrogants a l'aire. Hi ha dues varietats principals del Cereus peruvianus que podem distingir fàcilment.Una és el Cereus Peruvianus pròpiament dit que podem descriure de la manera següent:

Flors blanques d'uns 16 cm de longitud. El tub floral exterior és marró verdós amb els pètals externs marrons vermellosos, els interns blancs, dentats i d'àpex acuminat. Pericarpi i tub una mica escamós, sense arèoles ni espines. Estams blancs, anteres grogues i estigma dividit en 15 lòbuls groc clar.

Abundant floració nocturna durant l'estiu, aquesta comença a produir-se així que la planta té 5 o 6 anys.
És de ràpid creixement, entre 30/60cm a l'any.

Cos columnar i erecte, pot assolir fins a 15 m d'alçada i ramificar-se força, a mesura que envelleix arriba a ser arborescent. Color verd blavós de jove, passant a verd esvaït amb ledat. Posseeix entre 6 o 8 cares obtuses de 2,5 cm. de profunditat. Les arèoles són rodones, de color marró i amb una separació entre una i una altra de 2 cm. Espines aciculars de color marró, 6 radials, rígides d'entre 0,5-1 cm. i només una central, més llarga (5 cm.) i molt punxeguda. Les arèoles de la part superior de la planta tenen més espines, més llargues i amb més lanositat.