A l'època de l'Imperi bizantí era un dels arbres que en major nombre creixien a Constantinoble, a les ribes del Bòsfor. El seu color morat purpuri era de la predilecció dels emperadors bizantins, la porpra era el color imperial, els seus vestits i tocats eren d'aquest color, color d'ús exclusiu de la família imperial bizantina.
Un antic mite diu que d'aquest arbre es va penjar Judes Iscariot després de trair Crist, per això se li dóna el nom d'arbre de Judes, cosa que probablement sigui una corrupció del nom comú en francès "Arbre de Judée" que significa arbre de Judea, referint-se a la regió on es dóna.
Les flors tenen un agradable gust picant, i es poden menjar en amanida mixta, o en bunyols. En algunes zones s'escabetxaven amb vinagre els brots florals.
