NOM COMÚ: Cercis
Castellà: Arbre de l'amor, arbre de judes, ciclamor, garrofer boig
Català: arbre de l'amor, arbre de judea
English: Judes tree, love tree, mediterranean redbud
NOM CIENTÍFIC: Cercis siliquastrum
El Cercis és un arbre de talla petita, dentre 4 i 6 metres dalçada. Posseeix un tronc de fusta llisa i clara, tornant-se tortuosa i negra amb l'edat. Es cultiva principalment pel gran valor ornamental i la rusticitat. És de creixement mitjà-ràpid, arribant al seu límit de creixement als 20 anys.
CLIMA: Natiu de la zona nord i est del Mediterrani, des de França fins al Pròxim Orient. Va ser introduït a Europa Central, Península Ibèrica, Àfrica tropical i Amèrica del Nord. Es considera una espècie exòtica introduïda, compartint hàbitat amb les espècies autòctones.
CALOR – SEQUERA: És resistent a les altes temperatures (30ºC) ia la sequera.
FRED – GELADES: Resisteix perfectament les baixes temperatures i les gelades espontànies. (-10ºC)
SÒL I SUBSTRAT: Prefereix sòls calcaris, però pot tolerar els moderadament àcids. No resisteix l'entollament. Substrat vegetal - Agroviver.
SALINITAT: Resistent a la salinitat i cultiu prop del mar.
EXPOSICIÓ SOLAR: A ple sol.
REG: Rec abundant durant la temporada de creixement si està cultivat en test, moderat a l'hivern.
PODA: Tolera la poda de formació i però és recomanable no fer-ho en arbres i adults. Les tiges danyades per les gelades s'eliminen a principis d'estiu.
FORMA: Port irregular globós i projecció de copa màxima de 10 a 12 metres de diàmetre.
FULL: Simples, alternes, glabres, d'arrodonides a cordiformes, de 7 a 11cm de longitud, amb l'àpex arrodonit i peciolades. Són de color verd clar al feix i de to lleugerament glauc (gris-blavós) al revers. És un arbre de fulla caduca. La forma de les fulles recorda un cor, raó per la qual se li dóna aquest nom comú.
FLORACIÓ I FRUIT: Floreix a la primavera i s'agrupen en raïms de tres a sis flors, que apareixen abans que les fulles, al març-abril, sobre les branques i també sobre el tronc. Els fruits són llegums de color vermellós a marró fosc segons el grau de maduració.
FERTILIZACIÓ: Li funciona qualsevol abonament amb una relació NPK equilibrada, com la majoria d'adobs de jardí. Sofert vert.
CURIOSITATS: A l'època de l'Imperi bizantí era un dels arbres que en major nombre creixien a Constantinoble, a les riberes del Bòsfor. El seu color morat purpuri era de la predilecció dels emperadors bizantins, la porpra era el color imperial, els seus vestits i tocats eren d'aquest color, color d'ús exclusiu de la família imperial bizantina
Un antic mite diu que d'aquest arbre es va penjar Judes Iscariot després de trair Crist, per això se li dóna el nom d'arbre de Judes, cosa que probablement sigui una corrupció del nom comú en francès "Arbre de Judée" que significa arbre de Judea, referint-se a la regió on es dóna.
Les flors tenen un agradable gust picant, i es poden menjar en amanida mixta, o en bunyols. En algunes zones s'escabeixaven amb vinagre els brots florals.
CLASSIFICACIÓ TAXONÒMICA:
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnòliopsida
Ordre: Favals
Família: Fabaceae
Gènere: Cercis
