Alçada 1 metre - Presentat en test de 3 litres -
Consultar disponibilitat.
Passiflora edulis
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Violals
Família: Passifloraceae
Gènere: Passiflora
Espècie: P. edulis
Nom binomial
Passiflora edulis
Sims, 1818
El Maracujà, Passiflora edulis, és una planta enfiladora del gènere Passiflora, nativa de les regions subtropicals d'Amèrica; es cultiva comercialment en la majoria de les àrees tropicals i subtropicals del globus, entre altres països: Paraguai, Republica Dominicana(Chinola), Nord-est Argentí (Missions i algunes regions de Corrents), Bolívia, Brasil, Equador, Perú, Colòmbia, Veneçuela, Costa Rica, Nicaragua, parts del Carib i els Estats Units. Aquesta espècie és summament apreciada pel seu fruit i en menor mesura per les seves flors, sent cultivada de vegades com a ornamental. La infusió de les fulles i les flors s'utilitza, a més, amb efectes medicinals. La flor del Maracujà és la flor nacional del Paraguai.
La passionària és una planta enfiladissa; pot assolir els 9 metres de longitud en condicions climàtiques favorables, encara que el seu període de vida no supera en general la dècada. La seva tija és rígida i llenyosa; presenta fulles alternes de grans dimensions, perennes, llises i trilobulades, de color verd fosc. Les arrels, com és habitual a les enfiladisses, són superficials.
La flor es presenta individualment; pot assolir els cinc centímetres de diàmetre en les varietats silvestres, i fins i tot el doble en les seleccionades pel seu valor ornamental. És normalment blanca, amb tints rosacis o vermellosos, a P. edulis; altres espècies presenten colors que van des del vermell intens fins al blau pàl·lid.
Flor i fulles del maracuià.
L'aparença de la flor, semblant a una corona d'espines, va induir els colonitzadors espanyols a anomenar-la fruit de la passió; la seva estructura pentarradial va rebre una interpretació teològica, amb els cinc pètals i cinc sèpals simbolitzant els deu apòstols (dotze, menys Judes Iscariot i Pere), mentre que els cinc estams representarien els cinc estigmes. Finalment, els tres pistils correspondrien als claus de la creu.
La fruita de la passionària és una baia oval o rodona, entre 4 i 10 cm de diàmetre, carnosa i sucosa, recoberta d'una closca gruixuda, cerosa, delicada i incomestible. La polpa conté nombroses llavors petites. El color presenta grans diferències entre varietats; la més freqüent als països d'origen és groga, obtinguda de la varietat P. edulis f. flavicarpa però, pel seu atractiu visual superior, sol exportar-se als mercats europeus i nord-americans el fruit de la P. edulis f. edulis, de color vermell, taronja intens o porpra. Aquesta varietat és coneguda com a gulupa a Colòmbia.
> Reg: Medi
Exposició: Alta
