Arbres de fulla caduca
La característica principal de les plantes caducifòlies és la pèrdua de les fulles. El terme caducifolia té el seu origen en dues paraules llatines - "caducus" i "folium" - que podem traduir com a caiguda i fulla. En línies generals es pot afirmar que tota planta que perd, després d'un període vegetatiu de desenvolupament, totes les fulles és una caducifòlia. El motiu pel qual passa és simple i cal cercar-lo en una mesura de protecció que la planta ha adquirit. És un sistema amb el qual es protegeix per les èpoques més problemàtiques, com els mesos freds amb menor exposició solar o temps de sequera extrema, mantenint els seus processos consumint el mínim d'energia.
Els arbres caducs tenen en comú, encara que hi ha excepcions, fulles de mida gran, d'aspecte pla i unir-se a les branques per una tija peculiar (el pecíol). La majoria perden les fulles a la tardor i enriqueixen la vista adquirint diverses tonalitats de colors. Les flors usualment apareixeran quan la majoria de les fulles hagin desaparegut de l'arbre. És una forma, tant de fer-les més visibles als insectes, com de facilitar que el vent s'endugui el pol·len.
Altres característiques notables: les llavors estan als fruits protegits per closques, són arbres longeus i que creixen de manera lenta, solen tenir una bona xarxa radicular, els agrada els sòls rics i prefereixen els climes moderats més que els extrems.
La poesia és un arbre sense fulles que fa ombra (Juan Gelman)
